L'associacionisme lingüístic a la Franja d’Aragó: característiques i trajectòria

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.65066/raal.3

Palabras clave:

català d'Aragó, associacionisme cultural, activisme social, política lingüística, ACLF, IEBC, Ascuma, CERib, ICF

Resumen

La reivindicación de la lengua y cultura catalana autóctonas en la llamada «Franja» del este de Aragón empezó con algunos movimientos sociales dispersos a finales de la Dictadura, continuando durante los años 80 con asociaciones culturales de tipo formal: ACLF (Litera), IEBC (Bajo Cinca) y Ascuma (Matarraña), que pusieron en marcha una tarea periódica de normalización a través de publicaciones periódicas y colecciones, actividades culturales y acciones reivindicativas ante la administración y la sociedad. El nuevo milenio completó el mapa en la Ribagorza con el CERib y la fundación de Iniciativa Cultural de la Franja, que reunía la acción común de las asociaciones —a excepción de la Litera—, entre su consolidación y un cierto estancamiento, mientras aparecían otras más específicas y locales o de carácter político, tanto en sentido pancatalanista como "negacionista".

Referencias

Acadèmia Aragonesa de la Llengua (2024): «50è Col·loqui d’Onomàstica a Mequinensa i Calaceit». Temps de Franja, 162, 13-14.

Arnabat, Ramon (2015): Sociabilitats a la Catalunya contemporània. Temps i espais en conflicte. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Bada Panillo, José R. (1991): El debate del catalán en Aragón (1983-1987). Calaceit: Associació Cultural del Matarranya / Centre d’Estudis del Baix Cinca / Associació de Consells Locals de la Franja.

Barrull, Carles (2003): «El nou Centre d’Estudis Ribagorçans». Temps de Franja, 26, 11.

Barrull, Carles (2017): «Centre d’Estudis Ribagorçans». Lo Campus. El Periòdic Universitari de Catalunya, 32 («La Franja i la Universitat», suplement 1), 31.

Blanc, Francesc (2017): «Associació de Consells Locals de la Franja: La veritat és el desoblit». Lo Campus. El Periòdic Universitari de Catalunya, 32 («La Franja i la Universitat», suplement 1), 27-28.

Blanc, Miquel (2002): «L’Aljaferia». Temps de Franja, 22, 4.

Blanc, Miquel; Galan, Josep (2002): «Presentades a les Corts les firmes de regidors per la Llei de Llengües». Temps de Franja, 22, 11.

Camps, Juan Luis; Sancho, Carles (2006): Toni Llerda, terra i llengua. Biografia, fets i escrits d’Antoni Llerda Juan. Calaceit: Ascuma (Lo Trull 17).

Canales, Marta (2008): «Quan els catalanoparlants de la Franja estem imputats». Temps de Franja, 76, 8.

Castells, Manuel (1997): La era de la información: Economía, Sociedad y cultura, vol. 2: El poder de la identidad. Madrid: Alianza Editorial.

CERIB (2006). «Centre d’Estudis Ribagorçans-CERIB». Dins Moret, Hèctor (ed.): Batec a Batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany, Calaceit, Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA / Associació Cultural del Matarranya (La Gabella 8), 15-16.

Climent, Eliseu (2000): «La Franja, terra de frontera». El Temps (febrer), 15-21.

Comissió Territorial d’Aragó (1985): II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Calaceit: Fundació Noesis / Gràfiques del Matarranya.

De Barreda, Àlex (23-5-2024): «Vint anys de la revista Ripacurtia». Bloc Notícies de la Terreta. [consulta: 6-8-2024].

De Lucas Val, Núria (2004): «Neix la revista Ripacurtia. La identitat a la Ribagorça i les zones d’influència». Temps de Franja, 38, 14.

Espluga, Josep (2004): «Identitats i territoris fragmentats a la Franja». Serra d’Or, 530, 19-22.

Espluga, Josep (2008): «Sobre la Transició a la Llitera (1976-1979): El tímid despertament de la identitat sociocultural d’una comarca perifèrica». Dins Com embolicar la Franja amb una fulla de pi. Calaceit: Ascuma / IEBC (Quaderns del Cingle 1), 103-116.

Gimeno Puyol (2009): «La veu dels marges a l’Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989)». Dins Moret, Hèctor (ed.): Miscel·lània «Llengües i Fets, Actituds i Franges a Artur Quintana i Font». Calaceit: Iniciativa Cultural de la Franja (La Gavella 10): 187-204.

Gimeno Puyol (2022): «Les edicions en català de Terol». Compromiso y Cultura, 91, 46-47.

Gimeno Puyol, María Dolores (10-3-2023): «La plaça empàtica del català franjolí». Diario de Teruel («Lo cresol»), 20.

Gràcia, José Miguel (2004): «Crònica ràpida d’un viatge i un matí. Fira del llibre i l’autor ebrencs a Móra d’Ebre». Temps de Franja, 38, 19.

Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) (2004): «Fem realitat un somni». Temps de Franja, 33, 2.

Labat, Pep (2003): «L’IEBC-IEA acull el lliurament dels premis Desperta Ferro!». Temps de Franja, 28, 8.

Lombarte i Arrufat, Desideri (2002): Epistolari (1981-1989). Artur Quintana i Font (ed.). Calaceit: Associació Cultural del Matarranya (Lo Trill 8).

Messeguer Zapater, Carme (2013): «Més de 30 anys aixecant la llosa». Arts, 37, 20-23.

Moret Coso, Hèctor (1998): Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l’Aragó. Calaceit: Associació Cultural del Matarranya / Institut d’Estudis del Baix Cinca (La Gabella 7).

Moret Coso, Hèctor (2003): «El moviment associatiu». Dins Sistac, Ramon (ed.): De fronteres i mil·lennis: La Franja, any 2001. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans («Jornades Científiques IEC», 12).

Quintana, Artur (2003): La Vall de Balat. Memòria de l’Aragó (1948-2003). Calaceit / Fraga: Associació Cultural del Matarranya / Institut d’Estudis del Baix Cinca (Quaderns de les Cadolles 6).

Redacció (2024): «Manifest del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa, 24 febrer 2024». Temps de Franja, 161, 14.

Ricart i Orús, Francesc (2006): «Josep Galan, un itinerari vital al servei de la Franja». Dins Moret, Hèctor (ed.): Batec a Batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany. Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA / Associació Cultural del Matarranya (La Gabella 8): 23-38.

Ricart i Orús, Francesc (2017): «Casal Jaume I de Fraga». Lo Campus. El Periòdic Universitari de Catalunya, 32 («La Franja i la Universitat», suplement 1), 24-25.

Sasot, Màrio (1997): Joglars de frontera. La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon. Zaragoza: Diputación General de Aragón («Literaturas de Aragón», serie en Lengua Catalana 9).

Sasot, Màrio (2004): «El moviment associatiu a la Franja: un planter de dinamització cultural». Serra d’Or, 530, 39-42.

Sasot, Màrio (2006): «Temps de Franja, una revista “galana”». Dins Moret, Hèctor (ed.): Batec a Batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep Galan i Castany. Calaceit: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA / Associació Cultural del Matarranya (La Gabella 8), 15-16.

Sasot, Màrio (30-4-2020): «Deu anys d’un fet lamentable». Temps de Franja, digital <https://tempsdefranja.org> [consulta: 28-8-2024].

Seira, Josep Lluís (2003): «Història d’una il·lusió. Quinze anys dels premis Desperta Ferro!». Temps de Franja, 28, 15.

Severino, Beatriz (31-10-2020): «Àngel Villalba, cantautor social y comprometido». La Comarca, <https://www.lacomarca.net> [consulta: 12-8-2024].

Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1987): Convocatòria. Inauguració. Clausura.

Conclusions. Congressistes. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Societat d’Onomàstica (1996): «XIX Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica, Fraga (21-22-X-1994)». Butlletí Interior, 65.

Timoneda, Arnau (23-4-2024): «La col·lecció “Lo Trinquet”». Temps de Franja, digital https://tempsdefranja.org [consulta: 12-8-2024].

Vilalta Vives, José (2003): «Naix l’Associació juvenil Matraniya». Temps de Franja, 32, 4.

Villalba, Àngel (2018): L’adéu del cantautor II. s. l.: Ediciones Ende.

Villalba, Àngel (14-2-2022): «La rebeldía del padre Wirberto». El Periódico de Aragón, [consulta: 30-8-2024].

Publicado

01-10-2025

Número

Sección

Artículos

Cómo citar

Gimeno Puyol, M. D. (2025). L’associacionisme lingüístic a la Franja d’Aragó: característiques i trajectòria. Revista De l’Academia Aragonesa De La Lengua, 1, 30-52. https://doi.org/10.65066/raal.3